Blog Janquim
17 maig, 2012

Final de curs a la Blanquerna

Aquest matí he fet l’última classe del curs de Periodisme Digital que hem preparat amb la Karma Peiró per als alumnes de 4art del grau de Periodisme, a la Blanquerna.

Confio que en aquests mesos hem sabut compartir els coneixements que tenim, que són els que són. Però em queda la sensació que m’he enriquit més que els estudiants, gràcies a aquesta oportunitat d’estar en contacte amb persones joves que tenen moltes ganes de fer coses noves. A més, he pogut ensumar una mica com és aquest ofici, que desconeixia. Els últims vint-i-cinc anys he fet tantes coses, i tan diferents, que no he parat d’aprendre.

La setmana passada vam acabar la segona part del màster que, també amb la Karma Peiró, hem impartit a la mateixa facultat.

Si fa uns quants mesos mostrava aquí els treballs dels alumnes, aquesta vegada podem ensenyar els seus llocs a internet, perquè ens hem centrat en el desenvolupament de la marca personal.

Tot això m’ha ajudat a rumiar molt sobre la meva presència digital. A l’assignatura els hem clavat la pallissa sobre una pila de nocions que em fan veure que he d’esmenar el meu recorregut.

Ja en parlaré en un altre apunt. Per ara, convido els lectors a fer una ullada a la feina que han fet Alba Falcó, Gina Tosas, Clara de Melo, Xavier Mirabent, Roberto Amado, María Crespo, Alexis Crosas i María Sanz, per esmentar uns quants exemples.

16 maig, 2012

Falta “singular” de responsabilitat a la televisió pública

1

ATENCIÓ: El post que hi havia s’ha esborrat. Vaja, l’he esborrat.

Anava a corregir el text perquè hi havia un parell d’expressions que, dotze hores després de la publicació, he trobat poc afortunades i m’allunyaven del to serè que sempre he procurat mantenir aquí. A més, volia suprimir dos paràgrafs que es podrien considerar una ingerència inadequada en els assumptes interns d’una empresa on ja no treballo però on sí que ho vaig fer durant una dècada i on, a més, vaig assumir diverses responsabilitats.

Però he pensat que amb això no n’hi havia prou. I he decidit esborrar TOT el contingut de l’entrada. Sí, sí, ja ho sé, a internet res no s’esborra mai del tot. Sempre queden ombres que vaguen sense control.

Però és un gest i els gestos tenen valor a internet i a qualsevol altre canal de comunicació.

La raó és molt simple. No tinc cap afany de polemitzar amb ningú sobre un programa de televisió ni sobre res en general. A qui diantre li pot interessar la meva opinió personal sobre res? En quin moment d’arrogància vaig creure que la meva visió personal sobre alguna cosa podia tenir cap interès per anar més enllà d’un comentari entre amics en un sopar qualsevol?

Si algú s’ha sentit ofès, amb més o menys raó, li’n demano disculpes. Mantinc, esclar, la meva discrepància personal amb els continguts d’un programa que vaig trobar poc acurat, però el meu apunt no era tampc gaire acurat, de manera que no em sento capaç d’emetre judicis sobre res ni ningú.

En realitat, la meva actitud d’ara té a veure amb una reflexió de més abast que tard o d’hora tindrà la seva conseqüència natural. De moment, deixo l’entrada amb el seu títol anterior perquè ho trobo més honest i n’esborro el contingut. Hi deixo aquest aclariment pels lectors que hi vinguin a parar.

 

10 maig, 2012

La sèrie “Tuitaires” s’ha acabat

1

La sèrie d’articles “tuitaires” s’ha acabat. Després de 30 articles, d’acord amb la direcció del 324.cat, he decidit plegar.

Al mateix temps, hem començat a tractar la possibilitat d’obrir una altra col·laboració, que també tindria periodicitat setmanal però que partiria d’un altre enfocament. Però d’aquesta opció, si tot va bé, ja en parlarem més endavant.

Ara, si de cas,  em toca aclarir per què hem pres aquesta decisió. Les raons són fàcils d’explicar.

Continua llegint →

29 abril, 2012

Etiquetes falses a les fotos del Facebook

2

La cosa va així: reps una notificació al Facebook que et diu que algú t’ha etiquetat en una fotografia on hi surts. Com és natural, tens curiositat per saber qui ha trobat una fotografia teva i cliques a l’hiperenllaç per comprovar-ho. I què? No hi ets. És tranquil·litzador. Però també és empipador.

Tothom sap com funciona. Quan vols que un contingut rebi moltes visites, hi “etiquetes” una muntanya de persones i tens la garantia que voldran comprovar si és veritat que protagonitzen una imatge que no han penjat ells en aquesta xarxa social. És un truc per aconseguir més visites.

Els últims dies m’ha passat unes quantes vegades.

Continua llegint →

24 abril, 2012

Premi a un article de la sèrie “Tuitaires”

L’article de la sèrie Tuitaires dedicat a la població costanera de Cadaqués ha merescut el premi “Cadaqués a Carles Rahola” de Periodisme que atorga l’ajuntament d’aquesta localitat en l’edició de l’any 2012. Era la primera vegada que presentava un text a una convocatòria d’aquesta mena i, com és fàcil d’endevinar, la decisió del jurat m’ha fet molt content.

Ja fa uns quants dies que ho vaig saber, gràcies a una telefonada de l’alcalde, Joan Figueras, però se’m va demanar discreció fins que fóssim al 24 d’abril. La data ja ha arribat i puc compartir amb tothom aquesta informació.

El jurat ha decidit repartir el guardó, ex-aequo, amb l’article “Me enamoré de Cadaqués”, que María Esther Estrada va publicar a El Sol de México. El lliurament dels guardons es farà el proper dissabte 28 a Cadaqués i, si res no m’ho impedeix, tinc previst anar-hi per donar les gràcies.

És el primer cop que obtinc un reconeixement d’aquesta mena però el que em ve de gust destacar és que el jurat ha tingut la gosadia de valorar un article publicat en un mitjà digital, amb molts hiperenllaços que són imprescindibles per a una lectura com cal.

Continua llegint →

18 abril, 2012

Què es diu de la novel·la “Carretera secundària”

1

Fa dos mesos que vaig presentar la novel·la “Carretera secundària” i som a la setmana del Dia del Llibre. Per això he pensat que valia la pena aplegar el que s’ha dit fins ara sobre el llibre.

Què en diuen

“Atenció: és un llibre addictiu”. Jordi Nopca (Ara)

“Pocs autors són capaços de construir uns diàlegs que facin avançar l’acció de manera natural, que descriguin sense provocar el déjà vu, que moguin els personatges amb sòlida delicadesa. Només si s’han fet tots els deures, quan arriben els 50 anys és possible publicar una novel·la com aquesta”. Vicenç Pagès Jordà (El Periódico)

“Carretera secundària és la psique que goteja de la condició humana. (…) El perill resta latent fins que explota als ulls del lector i el fa vibrar de gust”. Anna Carreras (Time Out)

“Ja he acabat la novel·la Carretera secundària. Em trobo en estat de xoc, encara. Va, ja trigueu a llegir-la”. Eva Piquer (tuit)

“Deixant-se emportar pel talent d’un bon fabulador: Carretera secundària de Joan Carreras. M’ho he passat molt bé llegint-la”. Joan Josep Isern (tuit)

“Una novel·la extraordinària. (…) Tot el que se’ns explica és perfectament versemblant, però tot està recobert per un tel de misteri inquietant: Carreras s’aparta declaradament de la temptació costumista per acostar-se a la fàbula. (…) Hi ha novel·les d’intriga que no encomanen misteri. Hi ha novel·les que, en canvi, creen una gran atmosfera, però no t’inoculen el cuquet de la intriga, les ganes de saber què passarà la pàgina següent. Intriga i misteri. Carreras sap servir totes dues coses en una mateixa tassa”. Bernat Puigtobella (a Núvol)

“La història llisca suau, com una dolça droga, i el lector no s’adona on és fins a la darrera pàgina, quan la història no acaba, sinó que torna a començar.” Esperança Camps (al seu blog)

“Una trama de ritme constant i addictiu”. Lluís Llort (El Punt-Avui)

“Sense fer soroll es fan obres precioses”. Ricard Espelt (al seu blog)

De cara a Sant Jordi

Joan Josep Isern recomana el llibre al seu blog i assegura que és al seu “podi de Sant Jordi“.

Eva Piquer s’hi ha referit en dos articles (1 i 2) i a les recomanacions per Sant Jordi d’El Periódico hi diuen:

“Joan Carreras és un escriptor que fins ara no ha arribat al gran públic però va acumulant seguidors fidels i elogis de la crítica. Amb aquesta història de pares, fills, dibuixants de còmic i estafadors mereix fer un pas endavant i entrar a la lliga dels Márquez, Puntí o Pagès Jordà”.

Suports al Facebook

Deso les referències a la pàgina que el llibre té al Facebook.

Ara mateix, hi ha prop de 400 persones que ja han fet un “m’agrada”. Estic impressionat. Moltes gràcies a tothom!

Etiqueta al Twitter

A més, el llibre fa el seu recorregut al Twitter amb el hashtag #carreterasecundaria, i també sense cap etiqueta. I ha protagonitzat una tertúlia virtual a “Llegim i piulem”. Gràcies també.

9 abril, 2012

El mapa de la “Volta a Catalunya amb el Twitter”

1


Mostra La volta a Catalunya amb el Twitter en un mapa més gran

La Volta a Catalunya amb el Twitter, que consisteix en una sèrie breu d’articles sobre diverses poblacions catalanes vistes només a partir dels missatges dels tuitaires, ja té un mapa, perquè sigui més fàcil seguir la ruta.

Per ara, la volta ha passat per Súria, Cadaqués, Montserrat, Les Borges Blanques, l’Espluga de Francolí i Amposta. Caldrà tornar cap al nord…

 

21 març, 2012

Patriotisme de xocolata

Context: la residualització

El procés de residualització a què s’ha referit el president Pujol en les últimes intervencions públiques és prou clar i no cal aportar-hi explicacions: un entorn en què allò que és comú amb la resta d’Espanya passa a primer terme mentre que allò que no ho és  (com ara la “particularitat enutjosa” de llengua) perviu com una mostra més o menys tolerada del passat i en un entorn de secundarització.

A Perpinyà n’hi ha una mostra cruel, a València s’hi observa el procés a mig camí i a Mallorca hi ha una reacció sorprenent davant un altre cop contra la llengua.

Però ja hi ha documents que s’ocupen d’aquest fenomen. I ja està escrit per on passa la l’alternativa.

Les dades: trets de consum

Em voldria centrar, en aquest apunt, en allò que és comú, i que no cal que desaparegui, per mirar si s’hi amaga alguna lliçó important.

Les cerques i mencions que Google detecta confirmen que el consum de xocolata tal com l’ofereixen les marques Nocilla i Colacao, és, encara, un tret destacat de la societat espanyola.

Les dades són concloents.

Continua llegint →

14 març, 2012

Tancat per sempre (usuaris i clients)


Confessió

Gowalla ha tancat aquesta setmana. Els seus empleats ja formen part de l’equip del Facebook des de fa tres mesos.

Ho confesso: m’hi havia registrat.

La seva precisió amb el GPS i la seva interfície, més visual i agradable, em van fer optar per Gowalla en comptes de Foursquare, tot i que ja sabia que aquest servei multiplicava per cinc el nombre d’usuaris del seu competidor texà.

No vaig ser gaire actiu, només volia aprendre com funciona l’aplicació social de la geolocalització.

Vida curta

Fa dos anys, vaig presentar Gowalla i Foursquare als lectors del 3/24.

Només fa dos anys. Gowalla ja no existeix i Foursquare es reinventa perquè està molt bé entretenir milions de persones arreu del món però necessiten que la idea es converteixi en un negoci rendible.

També hi ha novetats a Posterous, un servei de blog molt simple on, durant uns quants mesos, va publicar un blog el meu pare, i que he acabat convertint en un calaix on deso unes quantes troballes digitals.

Posterous va adoptar aspectes de Tumblr, que sempre ha tingut més èxit, amb un projecte sobre creació de comunitats anomenat Posterous Places, i a la fi l’ha comprat Twitter.

No se sap en què es reconvertirà, s’especula amb el tancament (si es confirma, què passarà amb “Hoceratinuotis“?). Twitter se centra ara mateix en un objectiu clar: necessita trobar la manera d’ingressar diners.

Serveis

O sigui que estic apuntat a un servei que ja no existeix i a un altre que no se sap com evolucionarà. La inestabilitat dels projectes digitals és molt elevada. Què faríem si les companyies que ens donen serveis d’aigua potable, enllumenat o telefonia mòbil fossin tan fràgils?

Continua llegint →