Blog Janquim

La lliçó del “Daily Star”: Horaci, espavilem-nos!

L’àlbum

Els guionistes Jean Léturgie i Xavier Fauche van ser claus en molts àlbums del pistoler Lucky Luke, després de Goscinny, però el dibuixant Morris que firma aquestes historietes s’hi va acabar disgustant, quan van crear pel seu compte el competidor “Cotton Kid”.

Abans d’aquesta disputa, tots tres van firmar “Le Daily Star“, una mirada irònica sobre el periodisme amb un personatge que vol recrear una paròdia sobre la primera joventut de l’editor Horace Greeley.

Es va editar l’any 1984 i per tant incorpora els tòpics sobre el periodisme que eren corrents… just abans que el periodisme digital trastoqués aquest paisatge. Per això em ve de gust fer-hi una ullada.

Continua llegint

Una setmana amb #primersversos

Prova

A partir del proper diumenge, dia 22, i fins al dissabte 28, emetré cada dia dos tuits amb l’etiqueta #primersversos. De fet, ja els he programat tots catorze, amb Twuffer, la mateixa eina que vaig fer servir amb l’experiment “Cerdo en Twitter”.

Prèvia

Vaig començar amb dos tuits, el 13 de desembre. Eren aquests:

Continua llegint

Aula de periodisme a la xarxa

La facultat de comunicació Blanquerna i El Periódico han arribat a un acord per oferir quatre mesos de pràctiques a la redacció d’aquest diari als alumnes de quart del grau de Periodisme. La condició necessària és l’assistència a un curs de quatre sessions de tres hores anomenat “Aula de Periodisme de Qualitat a la Xarxa”.

La Blanquerna i El Periódico m’han fet la confiança d’encarregar-me aquest taller d’introducció al periodisme digital. Hem començat avui i continuarem tres divendres més.

No hi ha temps d’aprofundir gaire però el que m’han demanat és una visió ràpida i global per garantir que quan aquests estudiants arribin a la redacció ja coneguin uns quants recursos i tinguin una noció bàsica de les possibilitats que l’entorn digital ofereix als continguts informatius.

D’aquesta manera, reprenc l’experiència docent que vaig iniciar amb el màster sobre reporterisme digital que vam preparar amb Karma Peiró i un postgrau a la Universitat Pompeu Fabra. En vaig parlar quan començàvem, la tardor passada, i quan vam acabar vaig mostrar aquí els treballs que els alumnes van presentar. Aquesta vegada disposem de menys temps i l’enfocament és diferent però totes dues propostes m’han permès endreçar el que he après els últims anys i compartir-ho amb uns joves que tenen moltes ganes d’exercir l’ofici.

Continua llegint

Les lliçons d’una portada (“El duque palma”)

No passa gaire sovint que una portada de diari permeti aprendre tantes coses d’una tacada. Per això em ve de gust compartir, reconec que amb un punt d’entusiasme, les lliçons que em sembla veure en la portada d’avui d’El Periódico.

Sobre l’estil

Per a alguns, el joc de paraules s’acosta massa a l’estil de la premsa esportiva i és poc seriós: “la portada de “el periodico” de hoy es un poco de guasa”. Se la qualifica de “simpàtica” i es reacciona amb ironia.

Però també es considera que la manera de titular és bona, molt bona i contundent, amb elogis com aquests: “un pedazo de titular” i “peazo titular”. Hi ha lectors que hi veuen un “bon joc de paraules” i ho troben molt enginyós.

Sobre la llengua

El joc de paraules és forçat perquè, de fet, el verb col·loquial “palmar” vol dir “morir” i així consta a la Real Academia, fàcil de consultar amb un clic. Per aquesta raó, un tuit sembla una paròdia: “Plataforma de jubilados por la instauración de las esquelas en la portada del periódico”.

Un altre missatge és més concís: “¿Entonces la portada de “El Periódico” no va a ser TT? ¿Nadie la va a criticar? ¿Pero ha muerto el duque? ¿Palma es sinónimo de imputado?

La llicència semàntica es justifica per la voluntat de publicar el joc de paraules. El risc, esclar, és que com que va forçat s’incrementi la sensació que es tracta només d’una “gracieta”: “Los compañeros de @elperiodico_cas tenían hoy el día graciosillo“.

Les portades amb jocs de paraules poden ser intel·ligents i apel·lar a l’enginy dels lectors o semblar humorístiques. Les gracietes tenen un altre efecte i busquen una rialla per damunt de qualsevol altra reacció.

Continua llegint

6 llibres sobre el Twitter

A la publicitat

L’anunci ensucrat nadalenc de la Cocacola és la reemissió d’una producció que incorpora missatges del Twitter (encara que hi ha comptes creats expressament per a la campanya). Molts telespectadors van veure a principis d’aquest any que s’acaba la senzillesa gràfica dels tuits per primer cop.

A la tele

Amb una aparença personalitzada per cada mitjà, a les tertúlies televisives ja fa temps que el Twitter permet una interpel·lació directa entre l’audiència i els protagonistes del plató.

Als diaris

Hi ha diaris impresos que hi dediquen un espai i la majoria transcriuen tuits al text de les informacions, al títols i als destacats.

Les prediccions

Però aquesta normalització del Twitter podria significar la seva immediata transformació. Això és el que prediu Todd Wasserman en un article a Mashable que val la pena llegir.

Considera natural una absorció per part de Google, que resoldria el que li cal al seu +, o a mans de Facebook. Un altre escenari seria el seu defalliment davant d’aquests competidors.

Wasserman traça aquests finals possibles però la seva previsió per al 2012 és un Twitter més gran i amb publicitat. Es tracta d’una empresa en creixement que obre instal·lacions noves a San Francisco i oficina a Londres, una marca que ja s’ha estès arreu com l’espai de conversa.

Les lectures

Per això val la pena disposar de manuals i eines de consulta. A continuació comento sis lectures. Sis llibres sobre el Twitter, amb una valoració personal.

Continua llegint

Sàtires reials (1994-2011)

2011

Al programa “Polònia”, ahir a la nit, s’hi va veure una seqüència en què, a la Zarzuela de cartró pedra, s’hissava el trajo del gendre del rei, de la mateixa manera que en alguns estadis es fa amb les samarretes d’esportistes molt compromesos amb un club, mentre sonava l’himne d’Espanya. De cop, queien uns quants bitllets d’euro. L’explicació immediata era que es tractava del seu trajo d’anar a la feina.

Una setmana abans, el mateix rei feia desaparèixer el marit de la infanta. Al monarca se l’havia transfigurat com el Marlon Brando que interpretava Vito Corleone.

O sigui que les coses han canviat força. A banda que el rei i la seva família protagonitzen gags en aquest programa tot sovint, l’al·lusió d’ahir va ser una demostració definitiva que l’humor amb la família del rei forma part de l’humor sobre la política i les autoritats, sense complexos.

2007

El 2007, la revista “El Jueves” va patir un segrest a causa d’una portada amb l’hereu i la seva esposa.

2002

L’any 2002, s’haurien fet arribar suggeriments perquè la figura parodiada del rei aparegués menys sovint a “Set de nit”, sense que l’equip del programa es rendís.

1994

L’any 1994 el programa “Persones humanes“, que dirigia i presentava Mikimoto, va incloure un vídeo editat amb intenció humorística protagonitzat per la infanta Elena.

Un monòleg de Quim Monzó sobre la reialesa, que potser avui trobaríem igual d’intel·ligent però molt innocent, va suscitar un debat força agre, amb intervencions de periodistes, partits polítics i unes disculpes del president Jordi Pujol davant la casa del rei, que havia emès un comunicat acusant el programa de tenir “mala intenció”.

De retop, quan el programa que feia Wyoming en una altra cadena pública va convidar Monzó, se’l va amenaçar amb tallar la intervenció de l’escriptor. Estava proscrit per aquell monòleg. Al final

Continua llegint

Twitter i televisió (no és tan fàcil)

L’èxit que el programa El convidat té al Twitter complica una mica les gestions de l’equip que el produeix. Això va explicar dijous, davant d’un centenar d’estudiants, Miquel Garcia Horcajo, que és el cap de l’àrea de Nous Formats de la televisió pública catalana des de fa més de deu anys.

Es referia així a les reaccions que es produeixen al timeline d’aquest servei de missatges cada vegada que el programa s’emet i a les polèmiques que es creen, per la llengua amb què algú parla amb els seus fills o per la resistència del seu mobiliari. Aquest ressò prova l’èxit social de la televisió catalana, que converteix els seus continguts en èxits a la xarxa.

El programa El convidat és un dels casos que fa evident la realitat de “les dues pantalles”. L’acompanyament que els tuitaires fan d’aquesta emissió és un èxit rotund que amb tota seguretat satisfà l’equip responsable de l’acció digital de TV3. Però al mateix temps, provoca alguna petita dificultat a l’equip de Nous Formats.

Alguns dels convidats que l’equip contacta per a la pròxima temporada han mostrat reticències davant d’aquest fenomen. Miquel Garcia expresava la seva sorpresa pel fet que “un miler de missatges tinguin més força que 850.000 espectadors” (s’entén que és una xifra estimada a partir dels audímetres, però aquest detall és irrellevant).

Té raó quan compara aquests dos volums i s’adona que un nombre petit de persones (relativament petit) té aquesta capacitat (els boicots impulsats des de les xarxes socials troben més ressò que quan es basaven en altres mecanismes d’expansió).

És evident que hi ha una desproporció. Però…

Continua llegint

La nostra vida al Twiter

No fa gaires dies vaig fer una petició mitjançant un missatge amb Twitter. Volia pistes sobre professors que fan servir aquest canal a l’aula, a més de José Antonio Donaire. Pretenia parlar de la seva experiència amb #teet01 i completar-ho amb altres casos. Vaig rebre uns quants missatges amb enllaços que torno a agrair.

Però al final no podrà ser. En parlaré, però ho faré aquí, un altre dia, i no en un article de la sèrie #tuitaires. Tinc una raó que que potser val la pena exposar.

Continua llegint

Treballs d’alumnes al màster de la Blanquerna

Blogs, cronogrames, galeries d’imatges i mapes a més de l’ús de xarxes com el Twitter i el Facebook. Vet aquí els recursos que han fet servir els alumnes del “Màster Universitari en Periodisme avançat” de la Blanquerna (URL), que dirigeix Josep Lluís Micó, en l’assignatura que hem preparar amb Karma Peiró (en vaig parlar el primer dia del curs) .

Després de vuit sessions de tres hores llargues, els estudiants van entregar el 2 de desembre els exercicis que els havíem demanat de bon començament.

És veritat que potser no serveixen com a casos reals de comunicació digital perquè són treballs de curs i, per tant, els autors s’han esforçat per damunt de tot a demostrar la seva capacitat per emprar moltes eines. Però com a exercicis són molt notables i confirmen les possibilitats del periodisme digital.

Els autors

Periodista en Twitter és l’inici d’una recerca sobre les guies d’ús que les agències informatives elaboren sobre el Twitter. El firmen Gina Tosas, Maria Sanz i Maria Crespo i és una cerca documentalista amb entrevistes i relacions socials digitals. Té opcions de continuar i créixer.

Obsesión a lo salvaje, d’Alexis Crosas, Roberto Amado i Xavier Mirabent, busca els vincles entre tres aventurers que es van obsedir amb una recerca quasi impossible. És l’inici d’un reportatge històric amb eines contemporànies.

2 holandesos a Barcelona explica com dos periodistes dels Països Baixos han fet un reportatge sobre el debat lingüístic a Catalunya. És de Clara de Melo i Marta Roqueta i és un primer pas cap al  making-of digital d’un reportatge audiovisual.

Vintage 2.0  és un reportatge que vol trobar les raons del nou auge dels mercats de segona mà, més enllà de l’explicació econòmica. És d’Alba Falcó, Carmen Sofía, Laura Sanjurjo i Eulàlia Barceló. Parteix d’un blog com a eix central d’un conjunt d’informacions.

Comida ecològica, de Sara Andrade, Sales Anton, Beatriz Asenjo i Laura Pérez, presenta els seus materials amb Storify i busca la manera d’explicar el sentit del menjar ecològic com un estil de vida.

Les eines

Podien escollir l’assumpte que volguessin, només calia que demostressin fins a quin punt milloraven els resultats amb l’ús d’aquests recursos. I la veritat és que se n’han sortit bé en un temps molt curt.

Hi ha cronologies molt ben resoltes, galeries d’imatges amb Vuvox, exemples diferents de proves amb Storify, vídeos i presentacions amb Prezi a més de suport de la documentació amb Delicious i una llista més llarga d’activitats que han hagut d’explicar amb una “memòria” de cada treball.

Continua llegint

Sobre la qualitat del periodisme digital (capítol ena)

Quan vaig acudir a les sessions que el grup Knowledge Federation va fer a Barcelona hi vaig presentar la proposta d’índex de qualitat dels mitjans informatius digitals.

Això em va obligar a fer-ne una versió en anglès, que també és un esborrany però que ja és un segon pas.

Eines i resultats

En aquesta cita, un grup reduït de persones va treballar amb diversos prototipus, amb la intenció de trobar eines adequades per innovar en periodisme. David Price va explicar la funció de Debategraph, que vol ser útil per a traçar mapes conceptuals oberts a la contribució de tothom, i Xavier Mas de Xaxàs va exposar l’aventura del Wikidiario que ha emprès amb Ramon Sangüesa.

Encara és aviat per saber de quina manera aprofitaran aquests assajos, si és possible, Dino Karabeg i els impulsors d’aquest projecte que es troba entre l’acadèmia i la provocació, però més enllà de les aportacions fetes a Barcelona, Knowledge Federation prosseguirà la investigació i tard o d’hora en mostrarà els resultats.

Continua llegint