Blog Janquim

La Viquipèdia a la universitat

Àlex Hinojo i David Parreño són dos viquipedistes catalans força actius. Els vaig conèixer quan vaig escriure sobre la Viquipèdia per a un mitjà digital.

Fa uns quants dies, van venir tots dos a l’aula de la Facultat de Comunicació Blanquerna on faig classes de Periodisme Digital.

Van explicar als estudiants de quart del grau de Periodisme en què consisteix la Viquipèdia. I els van ensenyar com s’hi pot contribuir.

D’acord amb la Karma Peiró, amb qui preparo aquest curs des de l’any 2011, vam posar en marxa un projecte (ells en diuen viquiprojecte) que consistia a convertir en un exercici l’elaboració d’un article relacionat amb els continguts de la matèria.

El resultat és que ara hi ha més de setanta aportacions a la Viquipèdia.

Continua llegint

Un bon dia

Aquest matí he dit pel Twitter que m’acabava de fer soci de l’ANC. M’ha semblat que era una bona manera de deixar clar que tinc més il·lusió que por, que les amenaces no són la via i que la democràcia se la juga a les urnes.

En un altre tuit, vaig dir que m’havia fet soci d’Òmnium.

Confio que aviat deixaré de ser soci de l’Assemblea perquè ja s’hagi dissolt, per innecessària. I espero que Òmnium es pugui tornar a centrar en els seus objectius culturals.

UNITAT

Però, de moment, aquestes dues entitats em semblen necessàries i trobo que té sentit aportar-hi la col·laboració mínima que representa fer-se’n soci.

Les dues tenen procediments i actituds diferents però totes dues representen un element que ara mateix és imprescindible. Uneixen.

Continua llegint

El pou de la realitat a les escales de la ficció (Twitter i TV)

No he vist el programa. Però goso dir-ne alguna cosa perquè no vull parlar de l’emissió televisiva que ha provocat tant d’enrenou sinó del seu ressò al Twitter.

Quan vaig «engegar» el Twitter (diguem-ho així) vaig «veure» un programa que no estava veient. I vaig decidir que preferia, de moment, no posar en marxa el televisor.

Sí que tinc ganes de veure aquest documental, i ho faré, però serà sense la sincronia entre emissió i consum que internet ja ha eliminat com a pas obligatori.

Tinc ganes de veure’l perquè el gènere m’interessa i perquè, sense haver-lo vist, sospito que és una acció intel·ligent que convida a pensar en unes quantes coses.

De moment en tinc prou de comentar com ho vaig viure sense tele però amb el Twitter.

Continua llegint

Què vaig dir al Saló de Cent


No gaire estona abans que tingués a la falda la lletra B del premi Ciutat de Barcelona va arribar a casa un ram de tulipes. L’havien enviat uns amics d’Amsterdam. Els he donat les gràcies per escrit.

Les persones que van acudir a l’acte de lliurament d’aquests premis també van escoltar els meus agraïments. Els havien encapsulat en un vídeo que s’havia enregistrat divendres passat al terrat de l’edifici nou de l’ajuntament. Feia molt de vent. Només disposava d’un minut i el volia aprofitar.

Mentre sortia del Saló de Cent, força convidats se’m van acostar per comentar les meves paraules i també vaig veure, una mica després, que uns quants tuits esmentaven la menció a la llengua de la meva intervenció.

He demanat als organitzadors de l’acte que em facin arribar el vídeo. De moment, si de cas, escric en aquest espai personal les paraules que vaig pronunciar. Hi pot haver alguna variació menor si em fallés la memòria però amb força exactitud això és el que vaig dir ahir al vespre al Saló de Cent:

Continua llegint