La recomanació típica és que tothom que vulgui ser actiu en l’entorn digital tingui una identitat clara i adequada. La idea és evitar la confusió.

Però els venedors de fum obliden que les seves normes per a les marques no sempre s’ajusten a la vida real de les persones.

És el cas de Marc August Muntanya Masana, que es fa conèixer com a @peredelescabres però que també és l’autor dels missatges que el seu ramat deixa al Twitter.

@elsxais diuen la mena de coses que els toca dir. La gent hi parla: “Foteu-vos la ratafia del pastor, així segur que no passeu fred” i ells aprofiten les oportunitats que troben per recordar la seva utilitat.

@peredelescabres resumeix a la seva bio del Twitter el que de debò li interessa:  “Tocant l’acordió pel món, talaiant ovelles per Riudaura…”

Però els xais tenen un web i és aquí on l’autor d’aquesta combinació d’identitats es presenta:

“Em dic Marc August Muntanya Masana, vaig néixer l’any 1985 i visc a Riudaura (la Garrotxa) on faig de pastor d’un petit ramat d’ovelles ripolleses per aquesta vall al mateix temps que estudio història a la universitat de Girona i toco l’acordió diatònic quan fa falta”.

El web ofereix una via ràpida per fer reserves de carn de xai, esclar, però a més proposa als visitants que facin un test i comprenguin que no saben gaire cosa d’aquests animals. Al seu blog personal hi subratlla l’afició musical.

He volgut saber-ne més coses i he mantingut una breu conversa per correu amb aquest pastor multitasca.

“A casa no hem tingut mai bestiar”, m’explica. “Ma mare em portava amb els pastors del poble (grans ja) que m’ensenyaven la part dura de la feina (posar menjar, treure fems). Tot i així no em vaig fer mai enrere i vaig continuar amb la idea. Amb 14 anys em vaig anar quedant xais sense mare que  em donava el pastor del poble. Vaig estudiar batxillerat i vaig anar a fer història a la UdG. Aleshores tenia un “ramat” de 20-25 ovelles. Al 2005 vaig marxar a una escola de pastors a estudiar un any, al País Basc, vaig tornar (més) convençut de fer aquesta feina però vaig continuar amb la carrera d’història (vaig fer un curs a Estònia). Fa dos anys vaig ampliar el ramat fins a un centenar d’ovelles”.

Fa mig any va crear el web i va començar la construcció del nou corral, que tindrà capacitat per a 250 caps de bestiar.

Confia que la seva aposta digital serveixi per explicar més bé “el món rural”, em diu. Pel que fa a l’acordió, li sembla que “va lligat amb aquesta passió per la tradició, per la cultura de la nostra terra”. Aclareix que la la música que li agrada tocar és “la música tradicional de la Garrotxa i de Riudaura”.

Les vendes li van bé, això m’assegura, i comercialitza de manera directa tots els xais que el ramat produeix, però ara es dedica sobretot a les obres de construcció del nou corral.

O sigui que som davant d’algú capaç de combinar innovació i tradició, feina i lleure, un instrument singular i un ofici a punt d’extingir-se.  Algú que, a més, tolera amb bon humor una malaltia crònica molt empipadora.

Mentre els saberuts aconsellen sobre la naturalesa de la identitat digital, hi ha un pastor que, amb els seus xais, desmunta els tòpics, desfà la fumera i amb tota naturalitat apareix com un d’aquests exemples que el país necessita: gent que fa coses en comptes de rondinar, persones que creuen que val la pena arriscar-se i ser fidels a un projecte de vida.