Premi a un article de la sèrie “Tuitaires”

L’article de la sèrie Tuitaires dedicat a la població costanera de Cadaqués ha merescut el premi “Cadaqués a Carles Rahola” de Periodisme que atorga l’ajuntament d’aquesta localitat en l’edició de l’any 2012. Era la primera vegada que presentava un text a una convocatòria d’aquesta mena i, com és fàcil d’endevinar, la decisió del jurat m’ha fet molt content.

Ja fa uns quants dies que ho vaig saber, gràcies a una telefonada de l’alcalde, Joan Figueras, però se’m va demanar discreció fins que fóssim al 24 d’abril. La data ja ha arribat i puc compartir amb tothom aquesta informació.

El jurat ha decidit repartir el guardó, ex-aequo, amb l’article “Me enamoré de Cadaqués”, que María Esther Estrada va publicar a El Sol de México. El lliurament dels guardons es farà el proper dissabte 28 a Cadaqués i, si res no m’ho impedeix, tinc previst anar-hi per donar les gràcies.

És el primer cop que obtinc un reconeixement d’aquesta mena però el que em ve de gust destacar és que el jurat ha tingut la gosadia de valorar un article publicat en un mitjà digital, amb molts hiperenllaços que són imprescindibles per a una lectura com cal.


Experimental

La sèrie Tuitaires, ja compta amb 28 articles publicats i darrerament aposta per una “Volta a Catalunya amb el Twitter”, en un format que encara no pot ser gaire popular perquè exigeix dels lectors una certa paciència. Cal fer uns quants clics per seguir el fil del que hi explico i, per tant, té un caràcter experimental. Que aquesta acció mereixi un premi em sembla extraordinari i només puc dir en veu alta: gràcies. moltes gràcies.

Quan el 324.cat em va proposar de fer-hi una col·laboració setmanal, vaig llançar la idea d’observar el país a través del Twitter. En aquell moment era una mica esbojarrat això d’acarar assumptes com la mort, l’amor o la família a partir dels missatges breus que els catalans emeten al Twitter.

Quan vaig donar-hi un gir, per ocupar-me d’unes quantes poblacions del país, temia que algú no entengués aquest intent i que pogués suscitar una mica de rebuig. La ironia no és sempre benvinguda. Ara, quan m’arriba aquesta recompensa, m’adono que no era cap error provar coses noves, arriscar-se una mica amb un format que, pel que sé, no ha fet encara ningú més.

Repte

No sé si podré mantenir gaire temps aquest projecte, però la resposta positiva dels lectors i aquest premi em fan creure que haurà valgut la pena. Tal com sóc, l’únic que em fa por és que em repeteixi massa. Per això, a la vegada que agraeixo aquest guardó, ja penso de quina manera podria reiventar la proposta inicial per anar més enllà. Sense reptes, el risc de conformar-se amb el que ja he après a fer és molt gran. O sigui que tard o d’hora voldré provar una altra cosa.

Però de moment, abans de fer cap salt mortal sense xarxa, avui tinc ganes d’explicar que el premi m’ha fet feliç. El dedico, esclar, a tots els lectors que m’han fet el favor de seguir i difondre aquests articles una mica estranys. Moltes gràcies!

NOTA: La fotografia que il·lustra aquest apunt l’havia enllaçada a l’article premiat i és de @sginesta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>