Carretera secundària (Proa, 2012)

 

 

 

 

 

 

 

CRÍTICA

“El millor llibre de l’any escrit en català”. Josep Lambies (Time Out) (article)

“Atenció: és un llibre addictiu”. Jordi Nopca (Ara)

“Pocs autors són capaços de construir uns diàlegs que facin avançar l’acció de manera natural, que descriguin sense provocar el déjà vu, que moguin els personatges amb sòlida delicadesa. Només si s’han fet tots els deures, quan arriben els 50 anys és possible publicar una novel·la com aquesta”. Vicenç Pagès Jordà (El Periódico)

Carretera secundària és la psique que goteja de la condició humana. (…) El perill resta latent fins que explota als ulls del lector i el fa vibrar de gust”. Anna Carreras (Time Out)

“Ja he acabat la novel·la Carretera secundària. Em trobo en estat de xoc, encara. Va, ja trigueu a llegir-la”. Eva Piquer (tuit)

“Deixant-se emportar pel talent d’un bon fabulador: Carretera secundària de Joan Carreras. M’ho he passat molt bé llegint-la”. Joan Josep Isern (tuit)

“Una novel·la extraordinària. (…) Tot el que se’ns explica és perfectament versemblant, però tot està recobert per un tel de misteri inquietant: Carreras s’aparta declaradament de la temptació costumista per acostar-se a la fàbula. (…) Hi ha novel·les d’intriga que no encomanen misteri. Hi ha novel·les que, en canvi, creen una gran atmosfera, però no t’inoculen el cuquet de la intriga, les ganes de saber què passarà la pàgina següent. Intriga i misteri. Carreras sap servir totes dues coses en una mateixa tassa”. Bernat Puigtobella (a Núvol)

“La història llisca suau, com una dolça droga, i el lector no s’adona on és fins a la darrera pàgina, quan la història no acaba, sinó que torna a començar”. Esperança Camps (al seu blog)

“Una trama de ritme constant i addictiu”. Lluís Llort (El Punt-Avui)

“El trajecte és una delícia. No parlo d’una lectura simplement distreta, sinó d’una lectura absorbent que es basa, i val la pena de subratllar-ho, en el relat mateix: en la manera, vull dir, com el narrador refereix els fets. (…)  Amb una gran naturalitat, sense aquell virtuosisme que sembla voler que admirem el narrador per la seva tènica —o l’autor sobre les seves habilitats—, sinó fent que sigui el relat mateix que ens atregui, ens retingui i ens admiri”. Ramon Pla i Arxé (El Temps)

“Sense fer soroll es fan obres precioses”. Ricard Espelt (al seu blog)

CONTRACOBERTA

El Jonàs passa un cap de setmana a casa del seu pare, viudo i jubilat. No és una trobada com tantes altres: hi ha alguna cosa que la fa especial. Potser és el fet que el pare mateix ha demanat a en Jonàs que hi vagi, potser és la presència d’un veí inquietant, potser la minyona que no diu el que sap, potser dels alemanys que escenifiquen la caiguda del mur de Berlín al jardí del costat… En aquella casa del poble de Malzinelles res no és ben bé el que sembla, ni tan sols els records familiars. Quina mena de persona és, el pare del Jonàs? I el Jonàs, pare i divorciat, reclòs en la seva feina d’il·lustrador, què en vol fer, de la seva vida? L’empremta d’aquestes preguntes no formulades pesa sobre el protagonista d’una història feta de mitges veritats que revelen veritats molt fondes. Una investigació policial amb desenllaç sorprenent acabarà de posar els personatges davant del mirall.

Comentaris

  1. Retroenllaç: talkingabout amb Joan Carreras, escriptor | viniesfera - Gemma Urgell

  2. Retroenllaç: Lectures de classe. Curs S1-555 « Connectats a Sant Andreu

  3. Retroenllaç: Llibres que em cauen a prop (#santjordi 2013) | oriolllado.cat

  4. Retroenllaç: 64a NIT DE SANTA LLÚCIA – BARCELONA, 22 DESEMBRE 2014 | TOT-CAT.CAT

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>